CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA - Pere Calders

VIDA

Pere Calders, autor del s.XX, va néixer al 1912 i va viure els anys de guerra i postguerra a l’exili durant els quals no va deixar d’escriure, aquests fets tràgics que li va tocar viure van marcar la seva obra notablement. En un primer moment no tenia en ment publicar els seus contes per culpa de les circumstàncies, però un amic seu afincat a Barcelona va fer diversos reculls i els va publicar en llibres, tot i que la fama de Calders no va arribar fins que la companyia de teatre Dagoll Dagom va fer una adaptació d’alguns dels seus contes i els va dur a escena, fet que va projectar l’obra de Calders. Cal dir però que en un principi l’autor no estava segur que això sortís bé i creia que seria un fracàs absolut.

LLENGUATGE

Calders usa un llenguatge cuidat i fàcil d’entendre tot i que utilitza bastants recursos lingüístics com la ironia, que quasi sempre apareix al final dels contes, on l’absurd i la fantasia es converteixen en la realitat.

ELS PERSONATGES

Tots són personatges plans, de la majoria dels quals no en coneixem ni tant sols el seu nom. Aquests actuen segons un dels seus propis codis de comportament, anant en contra de l’autoritat en la majoria dels casos, tot i que de vegades hi estan a favor.

TEMA CENTRAL RECURRENT

L’alteració de la realitat quotidiana per mitjà de fets trasbalsadors, com elements màgics, que culmina amb un final irònic i de vegades absurd.

ELEMENTS MÀGICS QUE APAREIXEN

Sovint l’element màgic queda incorporat en el codi de comportament dels personatges principals.

·    Les mans: són un exponent directe del prodigi, un element trasbalsador. Poden ser portadores de vida i factors de mort i follia.

·         La casa: representa l’ordre estable en la realitat quotidiana, dóna estabilitat inicial.

·         El viatge: significa l’evasió per escapar-se de la realitat establerta.

·         El circ, la fira, el teatre: tenen una funció evasiva de la realitat establerta.

·         Els promesos: són un element d’estabilitat, representen els codis i les convencions.

·         El crim: representa la ruptura amb totes les convencions socials establertes.

PUNTS CARACTERÍSTICS DE “CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA”

1.   L’estabilitat inicial: moltes narracions s’inicien com una situació amb unes pautes prefixades. Els personatges duen una vida plàcida, rutinària i fins i tot avorrida.

2.  La realitat quotidiana: s’inicia plàcida però van apareixent el destí, l’atzar i la providència, cosa que comença a pertorbar-la per acabar jugant amb la vida dels personatges.

3. Els personatges i el seu codi de comportament: sovint transgredeixen les normes establertes però no sempre ho fan fruit de l’enteniment.

4.  Els fets trasbalsadors: es repeteixen en forma d’elements màgics, tot i que de vegades l’actuació dels personatges és un fet trasbalsador en sí mateix. Qüestionen la veritat pròpia.

5.   Entre la transgressió i els codis: el que passa en els contes és que els personatges solen distanciar-se progressivament de la realitat quotidiana enfrontant-se amb l’absurd d’unes relacions humanes rígidament codificades.

6.    Els límits de la realitat: es porta al límit al transgredir-la que continua sent creïble.

7.  Reiteració de motius: hi ha diversos símbols que apareixen al llarg de l’obra: la casa, el lladre, les mans, la fira, els promesos, el crim, el viatge...

8.   La descodificació literària: reflexió filosòfica sobre la incapacitat de l’home per aconseguir tot allò que no s’ajusti a una interpretació esquemàtica del món i uns determinats codis de conducta social.

JOAN MARAGALL

VIDAJoan Maragall (Barcelona, 1860-1911). Conegut popularment com a poeta, crític, també és autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícip del moviment modernista, va exposar la seva teoria poètica al discurs L'Elogi de la Paraula, en el qual deia que els poetes són uns enamorats del món i que tenen una gran estimació ètica de la vida, que és una realitat superior. 

Va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la en aquest discurs. Aquesta concepció de la vida, influencia filosòfica de Nietzsche, quedava compensada per Goethe i per les creences cristianes. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com: Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Va ser proclamat mestre en "Gai Saber" (1904) i va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

VISIONS I CANTS

Les VISIONS són cinc poemes sobre cinc llegendes catalanes (tres personatges fantàstics i dos històrics): El mal caçador, Joan Garí, El comte Arnau, L'estimada de don Jaume (el rei Jaume I), i La fi d'en Serrallonga (el bandoler). Parla del passat de Catalunya. Els poemes intenten presentar el tarannà català , per oposició del castellà i estan influïts per Nietzsche i el seu vitalisme individualista.

INTERMEZZO són catorze poemes de diversos temes, i està en un cos de lletra més petit. Són poemes dedicats a verges i sants, a festes, el cicle vital, a la natura ,a la dona i experiències del present del poeta.

Els CANTS són vuit poemes, d'exaltació patriòtica catalana (la sardana, la senyera, els joves) o de reprovació a Espanya pel desastre del 98 (pèrdua de Cuba i les Filipines), amb una proposta de regeneració optimista al final (Els adéus, Oda a Espanya i Cant del retorn). Parla del futur i té propostes d'acció. Els cants són vitalistes, presenten el "nosaltres" i mostren un autor de cara a la col·lectivitat.

• Les Visions parlen del passat, dels mites i llegendes catalans.
• Intermezzo representa el present.
• Els Cants parlen del futur i presenten propostes d'acció. 

EL LLENGUATGE

Maragall és el poeta de la "paraula viva" que s'oposa a les paraules vanes. Són paraules amb una forta espontaneïtat de la sinceritat i connectada amb el parlar popular, amb el català que ara es parla. El llenguatge que usa el poeta és modern i fàcil d’entendre sense cap entrebanc.

FILOSOFIA DE NIETZSCHE

Maragall introdueix Nietzsche i la seva filosofia vitalista.

1. La filosofia de Nietzsche oposa, a una societat dèbil i obedient, la ideologia del superhome, que imposa la seva voluntat per gaudir de la vida i els seus plaers, sotmetent, si cal, aquesta societat.

2. Els atemptats i les crisis són, per Maragall, una mostra d'aquesta societat dèbil, i que cal canviar les coses. En poemes com "Excelsior" rebutja l'immobilisme ideològic i proclama el moviment continu, el modernisme.

3. A Visions i Cants, Nietzsche està present en el vitalisme dels personatges de les Visions, especialment en el Comte Arnau, i en tots els Cants, especialment els 3 de guerra i el Cant de novembre.

QUADERN D’ARAM   de Maria Àngels Anglada

L’OBRA

Quadern d’Aram és una novel·la escrita per Maria Àngels Anglada. El llibre centra l’atenció en el poble d’Armènia. L’autora és sensible a la injustícia d’aquest país i denuncia en aquest llibre el que succeí en un moment determinat.

Maria Àngels Anglada connecta amb una poeta armeniana, la qual gràcies a ella pot escriure el llibre. Aquesta poeta li farà arribar les informacions per contactar amb el gran poeta Daniel Varujan, a partir d’aquests elements aprofita per denunciar uns fets injustos que van succeí en el país.

SOBRE L’AUTORA

Maria Àngels Anglada, neix a la plana de Vic a la segona meitat del s.XX. Es descriu com “una poeta que escriu novel·les”, comença escrivint poesia i després escriu novel·les. Anglada va estudiar filologia clàssica a Barcelona. El món grec l’apassiona fins al punt que fa un viatge amb la seva filla a l’illa de Rodes (Grècia) l’any 1996, any que propicia que escrivís Quadern d’Aram.

EL GENOCIDI ARMÈNI

L’armeni, a causa del seu talent i de la seva superior habilitat comercial, gaudeix d’evidents avantatges damunt dels turcs pel que fa als negocis, al conreu de la terra, als afers bancaris i a les comissions. D’aquí que, mentre el turc s’empobreix dia a dia, aquest acumuli constantment diners. Aquesta és l’explicació de per què l’armeni és l’home més odiat d’Orient, i en alguns casos no sense raó. Si la Porta (el govern turc) considera necessari acabar amb les insurreccions armènies fent ús de tots els mitjans al seu abast per tal d’impedir la seva repetició, el que ha passat (el genocidi del poble armeni) no és <<assassinat>> ni <<atrocitat>> sinó una simple mesura de caràcter justificat i necessari.

ESTRUCTURA DE L’OBRA

Quadern d’Aram s’inicia amb una <<Reconeixença>>, hi segueix un mapa de la zona en la qual es desenvolupa l’acció, la llenca de terra entre la mar Negra i mar Mediterrània que abasta tot el territori habitat pels armenis, on s’assenyalen els indrets de les matances i de les deportacions massives d’armenis. La novel·la consta de set capítols, un epíleg, una nota i un quadre cronològic. L’acció de la novel·la conclou veritablement amb l’epíleg, però l’autora va considera que havia de donar més informació al lector i situar els fets que es relaten dins de la història, per això confegeix una cronologia final, que divideix en dos apartats: “Alguns antecedents històrics” i “Genocidi dels armenis”. En la nota que precedeix la cronologia, Anglada ofereix més dades per contextualitzar la novel·la, que s’afegeixen a les que ens mostra el primer capítol.

VEUS NARRATIVES

La veu narrativa de Maria Àngels Anglada, ens parla en els dos primers capítols, al tercer i el quart és Aram qui parla -escriu- per mitjà de les pàgines del seu diari, el capítol cinquè dóna veu a la mare, Marik, i Aram la torna a prendre en el capítol sisè, per tornar a passar-la a Marik a l’inici del capítol setè, a dos testimonis: un turc, un armeni, i a la veu narrativa, que conclou la novel·la en l’epíleg, en un conjunt completament cíclic.

El primer capítol podria haver estat també una mena de pròleg. Anglada, ens hi explica la gènesi de la novel·la i algunes claus per a la seva comprensió, que podem resumir en les següents: un viatge a Rodes amb escala a Atenes, la poesia de Ran Nazariantz, de Daniel Varujan i els dos volumets de poesia armènia traduïda al francès, comprats a Atenes durant l’esmentat viatge; el carnet del coraller grec Kondos de Cadaqués; el drac de Rodes trobat a Cadaqués, i la coneixença de l’hel·lenista armènia Maria Ohannesian.

ESPAI DE LA NOVEL·LA

Primerament a Armènia, i seguidament Grècia, França (Marsella), Illa de Simi i finalment a Catalunya (Cadaqués).

EL LLENGUATGE

Maria Àngels Anglada usa un estil depurat i contingut però amarat al lirisme. La seva prosa flueix com l’aigua d’una font, sense entrebancs, amb senzillesa i amb aparent facilitat. Anglada va voler deixar la seva veu a aquells que no en tenien o a aquells a qui s’havia prohibit. Per això la seva veu havia de ser una veu clara i afermada, com la dels avantpassats, de Verdaguer, d’Homer, de Safo, d’Horaci, de Dant.

PERSONATGES

Aram: noi de 15 anys, atrevit, capaç d’enfrontar-se a la dificultat. Té un gran esperit de supervivència, és valent i lluitador. Personatge que a pesar de les dificultats se’n surt i tira endavant. Veiem la seva evolució al llarg de la novel·la.

Marik: és una dona que sent una tristesa constant. Refà la seva vida a pesar de totes les penúries, és una dona lluitadora.

Vahé: és el reflex de Daniel Varujan, l’autora fa que tingui certes similituds i característiques del gran poeta armeni. Vahé és un home que estima el seu país i que lluita fins al final.

MARIA ROSA  d’Àngel Guimerà

L’OBRA

Maria Rosa és un drama realista de la trilogia d'Àngel Guimerà juntament amb: La filla del mar i Terra Baixa. Guimerà va néixer l'any 1845 a St. Cruz de Tenerife, segle XIX en plena Renaixença, però també va viure etapes romàntiques, realistes, el Modernisme, on s'escriu l'obra de Maria Rosa, el Noucentisme i l'Avantguardisme, tots aquests moviments, influiran directament en la seva obra. Als nou anys, arribà a Catalunya i els seus pares no estaven casats, cosa que l'afectà profundament. Les seves obres estan influïdes per un seguit de característiques molt lligades a ell: el fet de no ser nascut a Catalunya, ser fill il·legítim i ser un desgraciat en amors, per aquesta raó, en les seves obres sempre hi ha personatges desarrelats. Maria Rosa, apareix l'any 1894 a Madrid, feta per encàrrec de Maria Guerrero propietària d'una companyia teatral.

SOBRE L’AUTOR

Àngel Guimerà té un gran mèrit, el seu teatre no s'havia fet fins aleshores. Crea un teatre innovador i aporta al text tot un seguit de recursos literaris que l'enriqueixen. Els autors de la Renaixença miren i es deleixen per tota Europa. Guimerà mort a l'edat de 79 anys.

EL LLENGUATGE

El nivell ortogràfic anterior a la reforma de Fabra. Veiem un llenguatge més culte en els monòlegs que fa en Marçal ja que estan carregats de recursos literaris que Guimerà aportà al text i que al llarg de la obra veurem en els monòlegs de Maria Rosa i Marçal. Tots aquests recursos afavoreixen que el monòleg tingui versemblança i un caràcter determinat: passió, sadomasoquisme... aquests recursos neixen de la senzillesa de la llengua popular. Hi ha versemblança ja que Guimerà a base de documentar-se i escoltar, va anar incorporant un lèxic i una expressivitat lingüística referida al món que volia descriure. Les acotacions són simples i clares, i les oracions de l'obra són simples i curtes, això fa que el ritme sigui ràpid, en canvi en els monòlegs podem trobar que aquest ritme sigui més lent.

EL SIMBOLISME I LES PREMONICIONS

El moviment modernista influeix molt a Guimerà, època on s’escriu l’obra de Maria Rosa. El simbolisme es característic d’aquest moviment i Guimerà l’utilitzarà molt com símbol premonitori i desenllaç de l’obra i per descriure molts dels caràcters dels personatges de l’obra.

Símbols significatius i molt importants: carretera, sang, ganivet, l’inici dels actes: “és al matí”.

Símbols descriptius: guineu, tigre, serp, ocell, llop.

L’AMOR I LA PASSIÓ EN TRIANGLES AMOROSOS

El títol ja ens indica de què anirà l’obra. El nom de Maria simbolitza la puresa (color blanc), i el nom de Rosa simbolitza aquesta passió amorosa que serà el desencadenant de l’obra (color vermell).                                                                         

Maria Rosa és, abans de tot, una història d’amor. La passió amorosa expressada en moments de sensualitat intensa, té un paper fonamental en els personatges principals de l’obra.

En la trilogia d’Àngel Guimerà, hi trobem triangles amorosos formats per dos homes i una dona com a: Maria Rosa i Terra baixa, i dos dones i un home com a: La filla del mar. En totes elles hi ha la passió que mou els personatges, i aquests triangles són perillosos. Els conflictes que es deriven de les accions guiades per aquesta passió. En Marçal manifesta el seu desig de possessió de la Maria Rosa amb una forta associació entre el foc i la passió i un sentiments relacionats amb la culpa que comporta el fet de desitjar la dona del seu millor amic. Finalment, Maria Rosa es justificarà i es venjarà d’en Marçal clavant-li el ganivet de bodes per haver culpat a l’Andreu de la mort del capatàs.

ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES

El Romanticisme: estructura trama de la novel·la.

El Modernisme: el simbolisme

El Realisme: versemblança amb la vida real. Maria Rosa és un drama realista.

Influència d’Ibsen: en l’obra de Maria Rosa, veiem com ella pren decisions que fan pensar en el seu caràcter independent. Es planteja marxar del poble, però és en la seva decisió final que resol, encara que irracionalment, prendre’s la justícia pel seu compte. Maria Rosa, té certs punts de contacte amb els personatges femenins d’Ibsen. Els personatges femenins ibsenians tenen molta llibertat i així ho veiem amb la nostra protagonista quan decideix marxar del poble, la connexió que hi havia entre els personatges femenins d’Ibsen i Guimerà.

LA DONA EN MARIA ROSA

La dona mare, concretament, la visió edíptica de l’amor en la qual tant s’ha insistit a l’hora de valorar la manera com s’estimen els personatges guimerenians, que força reflectida a Maria Rosa. La figura de la mare d’Àngel Guimerà i la seva prematura absència apareix en l’obra. El record de la seva mare inspirarà consol i protecció en els moments difícils per a Maria Rosa. I en aquest sentit la feminitat hi adquireix un valor mític i la infantesa perduda, associada a l’amor maternal. L’instint maternal de Maria Rosa és veu moltíssim quan a l’Andreu li diu: “fill meu”. El futur de la dona i la seva realització és en el matrimoni. El matrimoni suposa l’acceptació per part d’ella d’un rol de submissió.

PERSONATGES

Maria Rosa, Marçal, Andreu, Badori, Gepa, Quirze, Tomasa, Calau, Xic i home i dones del poble.