Contextualització
Pere
Calders va ser un autor català del segle XX amb un estil
d'escriptura propi i inconfundible que l'ha portat a convertir-se en
un clàssic de la nostra literatura. Va viure en circumstàncies molt
dures durant la Guerra Civil Espanyola i després d'aquesta es va
veure obligat a exiliar-se a Mèxic. Durant tot aquest temps no deixà
mai d'escriure i això es reflexa en la seva literatura en la que
Calders, per mitjà de la ironia i l'humor, ens obre la porta a un
món ordenat d'una altra manera per fent-nos adonar que les pautes
que governen la conducta humana estan sovint abocades a l'absurd.
Però sempre amb humilitat i subtilesa per deixar lloc a les lliures
interpretacions.
Tot
i la seva incessant producció, les circumstàncies feien difícil la
publicació de les seves obres, va ser gràcies a un amic seu amb qui
es cartejava, Joan Triadú, que va publicar alguns dels seus contes i
també la companya de teatre Dagoll- Dagom, que, tot i la
desconfiança de Calders davant l'èxit, va representar alguns dels
contes de “Cròniques de la veritat oculta” en l'obra
“Antaviana”, que va ser un gran èxit i va llençar l'autor a la
fama.
L'estabilitat
inicial
La majoria de les narracions
s'inicien com una situació d'estabilitat en relació a unes pautes
de vida prefixades. Els personatges apareixen en un escenari carregat
de placidesa, harmonia i rutina.
L'escenari
quotidià
Els contes de calders estan
configurats per situacions inicials plàcides. Va representant
realitats atípiques, hi ha reducció esquemàtica de les referències
temporals i espacials. Més enllà de tot això hi ha unes forces
superiors que resulten molt familiars als personatges: el destí, la
providència, l'atzar... que juguen amb els personatges. Calders
presenta la irrealitat en un entorn totalment quotidià i arriba a
transgredir la literatura fantàstica.
Els
personatges i el seu codi de comportament
Els personatges són plans, mancats
de voluntat i desproveïts de capacitat de reacció davant els fets
més extraordinaris. Són figures buides a les quals no hem de veure
com individus concrets, sinó com a la representació de
comportaments estereotipats. Viuen dues realitats: la quotidiana i
la màgica, i això evidencia l'absurd de les formes de comportament
humà.
El
fet trasbalsador
L'eix narratiu d'aquestes històries
és el conflicte que es produeix en posar en contacte uns personatges
plans subordinats a uns codis de comportament amb uns fets que
transgredeixen la realitat i capgiren la vida dels personatges. Es
poden presentar de diferents maneres: éssers o elements màgics,
distorsió de les relacions lògiques dels esdeveniments, la
realització d'un desig...
Entre
la transgressió i la subordinació als codis
El fet trasbalsador situa als
personatges davant l'alternativa d'haver d'assumir l'element que
transgredeix els codis de comportament, que implica un acte de
rebel·lió i evasió de la realitat, o bé rebutjar-lo , o bé
assimilar-lo als seus codis estereotipats eliminant-ne la càrrega de
transgressió. En la majoria de contes els codis s'imposen a la
transgressió.
Els
límits de la realitat
Calders transforma literàriament la
realitat perquè no se sent satisfet amb les versions “oficials”
que deixen fora de la realitat els aspectes irracionals de la
conducta humana. Darrere de cada acte controlat hi ha absurd. La
narrativa de Calders ens proposa reflexionar per mitjà de la ironia
i l'humor sobre els límits de la realitat i els mecanismes humans de
percepció de la realitat, dels quals desconfia.
La
reiteració de motius
En tots els contes Calders expressa
la tensió entre una realitat quotidiana codificada i les ànsies
humanes per viure lliurement, d'acord amb les seves necessitats reals
al marge del que indiquen uns codis sovint absurds. Aquesta tensió
a vegades és representada per un seguit d'elements recurrents:
-Les mans: simbolitzen l'element
màgic i trasbalsador. Són tant factors de vida com de mort.
-La casa: simbolitza l'ordre
establert de la realitat quotidiana.
-El viatge: simbolitza una forma
d'evadir-se de la quotidianitat plena d'absurds, significa escapar
d'una realitat estable.
-El circ, la fira i el teatre:
funció evasiva semblant a la del teatre. Són motius recurrents que
acaben confonent-se amb la realitat fantàstica dels personatges.
-Els promesos: el compromís entre
dues persones és un element de quotidianitat que regula l'ordre. És
una referència a les normes socials i el tractament humorístic de
les relacions posa de manifest la inconsistència de les normes de
conducta social.
-El crim: la representació de la
ruptura amb totes les conviccions simbolitzades per les relacions
entre promesos. Els fets decisius són una via de sortida del cercle
aclaparador d'una realitat codificada.
La
descodificació literària
Sota el món fictici s'amaga una
profunda reflexió filosòfica sobre la incapacitat de l'home per
assumir tot allò que no s'ajusti a una interpretació esquemàtica
del món i a uns determinats codis de conducta social, una reflexió
sobre el que separa la veritat “oficial” de la veritat “oculta”.
Caldera va més enllà de la literatura fantàstica, ho transgredeix
tot. Sempre de manera subtil i per mitjà de la ironia i l'humor per
deixar que el lector interpreti lliurement el text.
Això ja es prediu des del títol:
cròniques de la veritat oculta.
L'humor
És l'eina clau per la
descodificació literària. És reflexiu, neix de la incongruència
inesperada dels personatges. És un humor subtil i refinat que permet
una lectura distanciada i amable sobre la reflexió que fa Calders
entre el somni i la realitat o l'absurd.
El
narrador
En la majoria de contes el narrador
participa dels fets, és en 1a persona. Això acosta la versemblança
al lector d'elements contraris al seu coneixement positiu de la
realitat.
El
llenguatge
El llenguatge és senzill i
entenedor, però al mateix temps està molt cuidat, incorpora
recursos literaris i hi ha un joc excel·lent amb l'humor i la ironia
que respira el text, que són el que acaba transmetent el missatge
final.
