ANTÍGONA

Contextualització

Salvador Espriu és un autor català de principis del s. XX. Des de molt jove es va donar a conèixer com a escriptor, però arribà al cim a l'època de la post- guerra, quan publica la totalitat de la seva obra, tant narrativa com poètica i teatral.

Espriu gosa fer la seva versió de l'Antígona de Sòfocles l'any 1939, just a finals de la Guerra Civil, amb la intenció d'explicar l'absurditat de la guerra fratricida que tenia lloc al nostre país entre franquistes i republicans per mitjà d'un paral·lelisme amb el mite clàssic.

Una altra de les intencions de l'autor en escriure aquesta i altres obres és conservar la llengua catalana, la qual es veia reprimida per la dictadura. Com ell mateix va dir, els poetes catalans de la seva època havien viscut per salvar els mots. Va escriure Antígona sense saber si podria publicar-la i el fet que aquest fet s'endarrerís va permetre a Espriu reprendre el llibre posteriorment i fer-hi retocs i cuidar fins l'últim detall.

El llenguatge

És esquemàtic, amb paraules concises, despullades i austeres. Va a l'arrel del què es vol dir, sense floritures.

Amb silencis suggerents. No acaba d'explicar el que vol dir.

El to

Essencialment dramàtic, però també irònic e les intervencions de personatges com el lúcid conseller.

S'adequa perfectament a cada situació i a cada personatge.

Els personatges

Són personatges simbòlics que ajuden a transmetre aquest rerefons de denúncia a la guerra per part de l'autor. Mentre que Antígona i Eumolp representen els revoltats, els que lluiten per les seves conviccions amb valentia i decisió, sense por a les conseqüències (republicans), Creont és despòtic i fred (franquistes). Per altra banda, personatges com el de Iocasta representen aquells que no van actuar d'acord amb els seus valors i ideologies degut a la por.

El personatge del lúcid conseller serveix per fer reflexionar al lector sobre la vida, la mort i el destí dels homes. Al final fa una predicció del que passarà en un futur, sempre des de la distància i no posicionant-se a favor de cap personatge. És un element actualitzador de l'obra..