ANTÍGONA

L'autor

Salvador Espriu, autor nascut a principis de segle XX va escriure prosa, poesia i teatre. Cal destacar que aquest es va veure greument afectat per la Guerra Civil Espanyola, posicionant-se al bàndol republicà.

La importància que ha tingut l’autor

Les seves obres van trigar molts anys a veure la llum perquè van ser escrites durant els anys de la postguerra i en català, això va fer que l’autor mantingués viva la llengua encara que no fos en públic.

C al parlar de què el temps que va tenir l’autor el va aprofitar per fer diverses revisions a l’obra per així aconseguir publicar-la amb un estil acurat.

La intenció

Tant la formació d’Espriu en història com els seus viatges i la guerra el van marcar profundament, fet que va portar a salvador Espriu a reinterpretar el mite d’Antígona per així expressar d’una manera metafòrica la guerra civil que va viure Espanya, una guerra fratricida que va fer patir a tots dos bàndols i que acabés com acabés sempre acabaria en desgràcia.

Estructura

L’obra es divideix en diverses parts:

·         El pròleg: posat en la veu de l’autor, situat al marge de l’obra, té la funció de demanar disculpes per tornar a tractar un tema antic però encara vigent, i recordar al lector els precedents que van motivar els fets ocorreguts.

·         Primera part: passa a l’interior del palau, es presenten els personatges i la seva opinió i punt de vista sobre la guerra i els fets ocorreguts.

·         Segona part: passa en un descampat. Antígona rep el suport dels personatges que l’estimen, per acomplir la seva missió, però al final tots es fan enrere excepte Eumolp.

·         Tercera part: torna a passar a l’interior del palau, on Antígona s’enfronta amb Creont, aquesta accepta el seu càstig d’una manera serena i es dedica a explicar quina és la raó justa del seu sacrifici.

El llenguatge

Espriu utilitza un llenguatge esquemàtic i auster encara que aquest no fa perdre el to i la situació del moment, un to que tant pot ser irònic, com tendre, despòtic, reflexiu...

Cal destacar la importància del simbolisme dins l’obra representant els conceptes de vida i mort a través de: l’aigua, els voltors, la sang, la pols i el plotr.

Personatges

·      Antígona: és la protagonista de l’obra. És l’arquetip de la pietat, l’amor i el desinterès personal. Defensa la justícia fins al punt que accepta morir per no renunciar al que creu just. Accepta el seu destí fatal perquè sap que no en pot fugir.

·      Ismene: representa la covardia, la por i l’oblit. Prefereix oblidar els fets a malviure per haver de desobeir les ordres.

·      Etèocles: representa l’ambició alimentada per Creont.

·      Polinices: es presenta com a primera víctima tot i també representar l’ambició. Antígona el fa objecte de la seva lluita.

·      Creont: representa l’ambició desmesurada, la crueltat del dictador. Actua amb prepotència, és hipòcrita , segur i recelós. Aquest només vol mantenir-se al poder, no mostra cap patiment pel fet que ha de condemnar a  mort a la seva pròpia neboda, per haver desobeït la llei que ell mateix va imposar.

·      Tirèsies: malgrat sentir afecte i admiració per Antígona, no l’acompanya i es queda a la vida de les tenebres, convençut de que és necessari fer de consciència dels altres.

·      Eumolp: representa el món dels oprimits que al final es rebel·la contra la seva sort i decideix acabar la seva vida d’una manera digna, fent costat a Antígona. És un esclau geperut.

·      El lúcid Conseller: personatge situat al marge del temps, fa d’observador i permet reflexionar sobre la vida, la mort i el destí dels homes. Espriu li dóna el paper d’actualitzador, per tal de reinterpretar la tragèdia clàssica, d’acord amb els esdeveniments que succeeixen en el món modern.

·      Eurídice:representa els interessos personals per sobre dels socials i humans, és un personatge interessat que vol iure sense la pressió dels déus, per això els oblida i els nega.

·      Eurianeia: representa la fatalitat i el pessimisme. Primer vol acompanyar la protagonista però al final es retira emportant-se a Ismene cap a una vida on només hi té cabuda el dolor.

·      Astimedusa: representa l’optimisme i es manifesta incrèdula davant la magnitud del mal que pugui caure sobre els reis de Tebes.

Els espais

L'obra se situa en dos espais principals. Tant la primera com l’última part es situen en el palau de Tebes, però la segona part succeeix a l’exterior, just on hi ha el cadàver de Polinices.