CRÒNIQUES DE LA VERITAT OCULTA

Vida

Pere Calders, autor del segle XX, va néixer al 1912 i va viure els anys de guerra i postguerra a l'exili durant els quals no va deixar d'escriure, aquests fets tràgics que li va tocar viure van marcar la seva obra notablement. En un primer moment no tenia en ment publicar els seus contes per culpa de les circumstàncies, però un amic seu afincat a Barcelona va fer diversos reculls i els va publicar en llibres, tot i que la fama de Calders no va arribar fins que la companyia de teatre Degoll Dagom va fer una adaptació d'alguns dels seus contes i els va dur a escena, fet que va projectar l'obra de Calders. Cal dir però que en un principi l'autor no estava segur de que això sortís bé i creia que seria un fracàs absolut.

Llenguatge

Calders utilitza un llenguatge cuidat que flueix amb certa facilitat tot i que utilitza bastants recursos lingüístics com la ironia, que quasi sempre apareix al final dels contes, on l'absurd i la fantasia es converteixen en la realitat.

Els personatges

Tots són personatges plans, de la majoria dels quals no en coneixem ni tant sols el seu nom. El narrador sol ser en primera persona, un narrador testimoni que participa de l'acció dels fets. Aquests actuen segons els seus propis codis de comportament, anant en contra de l'autoritat en la majoria dels casos, tot i que de vegades hi estan a favor.

Tema central recurrent

L'alteració de la realitat quotidiana per mitjà de fets trasbalsadors, com elements màgics, que culmina amb un final irònic i de vegades absurd

Elements màgics que apareixen

Sovint l'element fantàstic queda incoporat en el codi de comportament dels personatges principals.

• Les mans: són un exponent directe del prodigi, un element trasbalsador. Poden ser portadores de vida i factors de mort i follia.
• La casa: representa l'ordre estable en la realitat quotidiana, dóna estabilitat inicial.
• El viatge: significa l'evasió per escapar-se de la realitat establerta.
• El circ, la fira, el teatre: tenen una funció evasiva de la realitat establerta.
• Els promesos: són un element d'estabilitat, representen els codis i les convencions.
• El crim: representa la ruptura amb totes les convencions socials establertes.

Punts característics en els contes de <<Cròniques de la veritat oculta>>

1. L'estabilitat inicial: moltes narracions s'inicien com una situació amb unes pautes de vida prefixades. Els personatges duen una vida plàcida, rutinària i fins i tot avorrida.
2. La realitat quotidiana: s'inicia plàcida però van apareixen el destí, l'atzar i la providència, cosa que comença a pertorbar-la per acabar jugant amb la vida dels personatges.
3. Els personatges i el seu codi de comportament: sovint transgredeixen les normes establertes però no sempre ho fan fruit de l'enteniment.
4. Els fets trasbalsadors: es repeteixen en forma d'elements màgics, tot i que de vegades l'actuació dels personatges és un fet trasbalsador en sí mateix. Qüestionen la veritat pròpia.
5. Entre la transgressió i la subordinació dels codis: el que passa en els contes és que els personatges solen distanciar-se progressivament de la realitat quotidiana enfrontant-se amb l'absurd d'unes relacions humanes rígidament codificades.
6. Els límits de la realitat: es porta al límit al transgredir-la encara que continua sent creïble.
7. La reiteració de motius: hi ha diversos símbols que apareixen al llarg de l'obra: la casa, el lladre, les mans, la fira, els promesos, el crim, el viatge...
8. La descodificació literària: reflexió filosòfica sobr ela incapacitat de l'home per aconseguir tot allò que no s'ajusti a una interpretació esquemàtica del món i uns determinats codis de conducta social.