MARIA ROSA  d’Àngel Guimerà

L’OBRA

Maria Rosa és un drama realista de la trilogia d'Àngel Guimerà juntament amb: La filla del mar i Terra Baixa. Guimerà va néixer l'any 1845 a St. Cruz de Tenerife, segle XIX en plena Renaixença, però també va viure etapes romàntiques, realistes, el Modernisme, on s'escriu l'obra de Maria Rosa, el Noucentisme i l'Avantguardisme, tots aquests moviments, influiran directament en la seva obra. Als nou anys, arribà a Catalunya i els seus pares no estaven casats, cosa que l'afectà profundament. Les seves obres estan influïdes per un seguit de característiques molt lligades a ell: el fet de no ser nascut a Catalunya, ser fill il·legítim i ser un desgraciat en amors, per aquesta raó, en les seves obres sempre hi ha personatges desarrelats. Maria Rosa, apareix l'any 1894 a Madrid, feta per encàrrec de Maria Guerrero propietària d'una companyia teatral.

SOBRE L’AUTOR

Àngel Guimerà té un gran mèrit, el seu teatre no s'havia fet fins aleshores. Crea un teatre innovador i aporta al text tot un seguit de recursos literaris que l'enriqueixen. Els autors de la Renaixença miren i es deleixen per tota Europa. Guimerà mort a l'edat de 79 anys.

EL LLENGUATGE

El nivell ortogràfic anterior a la reforma de Fabra. Veiem un llenguatge més culte en els monòlegs que fa en Marçal ja que estan carregats de recursos literaris que Guimerà aportà al text i que al llarg de la obra veurem en els monòlegs de Maria Rosa i Marçal. Tots aquests recursos afavoreixen que el monòleg tingui versemblança i un caràcter determinat: passió, sadomasoquisme... aquests recursos neixen de la senzillesa de la llengua popular. Hi ha versemblança ja que Guimerà a base de documentar-se i escoltar, va anar incorporant un lèxic i una expressivitat lingüística referida al món que volia descriure. Les acotacions són simples i clares, i les oracions de l'obra són simples i curtes, això fa que el ritme sigui ràpid, en canvi en els monòlegs podem trobar que aquest ritme sigui més lent.

EL SIMBOLISME I LES PREMONICIONS

El moviment modernista influeix molt a Guimerà, època on s’escriu l’obra de Maria Rosa. El simbolisme es característic d’aquest moviment i Guimerà l’utilitzarà molt com símbol premonitori i desenllaç de l’obra i per descriure molts dels caràcters dels personatges de l’obra.

Símbols significatius i molt importants: carretera, sang, ganivet, l’inici dels actes: “és al matí”.

Símbols descriptius: guineu, tigre, serp, ocell, llop.

L’AMOR I LA PASSIÓ EN TRIANGLES AMOROSOS

El títol ja ens indica de què anirà l’obra. El nom de Maria simbolitza la puresa (color blanc), i el nom de Rosa simbolitza aquesta passió amorosa que serà el desencadenant de l’obra (color vermell).                                                                         

Maria Rosa és, abans de tot, una història d’amor. La passió amorosa expressada en moments de sensualitat intensa, té un paper fonamental en els personatges principals de l’obra.

En la trilogia d’Àngel Guimerà, hi trobem triangles amorosos formats per dos homes i una dona com a: Maria Rosa i Terra baixa, i dos dones i un home com a: La filla del mar. En totes elles hi ha la passió que mou els personatges, i aquests triangles són perillosos. Els conflictes que es deriven de les accions guiades per aquesta passió. En Marçal manifesta el seu desig de possessió de la Maria Rosa amb una forta associació entre el foc i la passió i un sentiments relacionats amb la culpa que comporta el fet de desitjar la dona del seu millor amic. Finalment, Maria Rosa es justificarà i es venjarà d’en Marçal clavant-li el ganivet de bodes per haver culpat a l’Andreu de la mort del capatàs.

ANTECEDENTS I INFLUÈNCIES

El Romanticisme: estructura trama de la novel·la.

El Modernisme: el simbolisme

El Realisme: versemblança amb la vida real. Maria Rosa és un drama realista.

Influència d’Ibsen: en l’obra de Maria Rosa, veiem com ella pren decisions que fan pensar en el seu caràcter independent. Es planteja marxar del poble, però és en la seva decisió final que resol, encara que irracionalment, prendre’s la justícia pel seu compte. Maria Rosa, té certs punts de contacte amb els personatges femenins d’Ibsen. Els personatges femenins ibsenians tenen molta llibertat i així ho veiem amb la nostra protagonista quan decideix marxar del poble, la connexió que hi havia entre els personatges femenins d’Ibsen i Guimerà.

LA DONA EN MARIA ROSA

La dona mare, concretament, la visió edíptica de l’amor en la qual tant s’ha insistit a l’hora de valorar la manera com s’estimen els personatges guimerenians, que força reflectida a Maria Rosa. La figura de la mare d’Àngel Guimerà i la seva prematura absència apareix en l’obra. El record de la seva mare inspirarà consol i protecció en els moments difícils per a Maria Rosa. I en aquest sentit la feminitat hi adquireix un valor mític i la infantesa perduda, associada a l’amor maternal. L’instint maternal de Maria Rosa és veu moltíssim quan a l’Andreu li diu: “fill meu”. El futur de la dona i la seva realització és en el matrimoni. El matrimoni suposa l’acceptació per part d’ella d’un rol de submissió.

PERSONATGES

Maria Rosa, Marçal, Andreu, Badori, Gepa, Quirze, Tomasa, Calau, Xic i home i dones del poble.