MARIA ROSA d'Àngel Guimerà

L'obra 

“Maria Rosa” és una obra teatral d'Àngel Guimerà que pertany a la trilogia de “Terra Baixa” i “La filla del mar”. Es va estrenar l'any 1894 a Madrid, en ple Modernisme, per encàrrec de l'actriu i propietària d'una companyia teatral, Maria Guerrero. Va ser un gran èxit tant a nivell nacional com internacional, que encara dura en els nostres dies.

L'autor

Àngel Guimerà va néixer l'any 1845 a Sta. Cruz de Tenerife, tot i que als nou anys es va traslladar al Vendrell amb els seus pares. Va ser fill il·legítim, els seus pares es van casar quan ja estaven a Catalunya. Aquests fets van marcar molt la vida de l'autor i es reflecteixen en la seva obra, on hi apareixen personatges infeliços i desarrelats.

Antecedents i influències 

Guimerà viu entre els segles XIX-XX. Neix durant la Renaixença, el que es veu reflectit en les seves ganes d'innovar i de fer créixer la literatura catalana. Tot i això, comença a escriure en un període de transició del Romanticisme al Realisme, el que fa que la seva obra es vegi influenciada per diferents moviments. “Maria Rosa” es publica en ple Modernisme. Hi trobem característiques realistes(adequació del llenguatge a la realitat, acotacions senzilles i clares), modernistes(la simbologia, acotacions que parlen del temps i la llum) i romàntiques(l'estructura de la trama). Es veu també, la influència d'Ibsen, que presentava els personatges femenins com a desgraciats i infeliços però finalment els deixava fugir i trobar un altre camí lluny de les penalitats. Guimerà fa això amb Maria Rosa. Primer sembla que fugirà, després es queda però s'allibera de la seva mala consciència i del seu patiment matant al Marçal.

El llenguatge

 El llenguatge de Guimerà es caracteritza per l'adequació i la versemblança. S'adapta a l'entorn i la situació. En el cas de “Maria Rosa” es transporta a un entorn rural i pobre amb personatges proletaris. Per tant el llenguatge és majoritàriament col·loquial(exclamacions, interrogacions, punts suspensius, castellanismes) A nivell ortogràfic és anterior a la reforma de Pompeu Fabra i hi trobem pronoms fora de la normativa. L'autor introdueix el llenguatge literari a l'obra, sobretot en els monòlegs de la Maria Rosa i el Marçal. És el primer autor en introduir aquest tipus de llenguatge al teatre català i això fa que tingui gran importància per a la tradició de la literatura catalana i influencii a autors posteriors.

 El simbolisme 

Per influència del Modernisme, a “Maria Rosa” hi apareixen símbols premonitoris. Els principals són la sang i el vi, que fan referència a la passió amorosa dels triangles amorosos, i també a la mort, un fet recurrent i imprescindible(mort del capatàs, mort de l'Andreu i mort d'en Marçal). Les referències al matí, la tarda i la nit a principi d'acte simbolitzen com es va enfosquint l'obra, on cada vegada hi ha més tristesa, més infelicitat i més confusió per acabar en un altre assassinat, el de Maria Rosa a Marçal. El títol en si mateix també és un símbol. “Maria” representa la puresa, mentre que “Rosa” representa la passió, l'amor i el vermell de la sang. Aquests aspectes servirien per descriure tant el caràcter de l'obra com el de la protagonista.

 La passió i triangles amorosos

 Els triangles amorosos són característics, no només de “Maria Rosa”, sinó també de “Terra baixa” i “La filla del mar”. Aquesta trilogia també té en comú el fet de tenir un final tràgic i violent. La passió està present a tota l'obra, ja sigui de manera positiva (amor) o negativa (mort, venjança, assassinats). Principalment, aquesta passió es transmet per mitjà dels triangles amorosos. N'hi ha dos: Maria Rosa+Andreu+Marçal i Maria Rosa+Andreu+Badori. Aquests triangles, sobretot el de Marçal, són el fonament de l'obra i el que desencadena tots els fets. Per aquest triangle, per l'amor cap a Ma. Rosa, el Marçal mata al capatàs i fa que culpin a l'Andreu, així se'l treu de sobre i pot quedar-se amb la Ma. Rosa. Aquesta, al final de l'obra, ja casada amb el Marçal, per qui sent una atracció molt forta, l'apunyala quan li confessa el seu crim.

L'amor en l'obra 

Hi ha diferents tipus d'amor a l'obra. Un és el de la Maria Rosa i l'Andreu. Un amor profund i passional que fa que ella pogués fer qualsevol cosa per ell. Maria Rosa té, també, un amor maternal cap al seu primer marit. Això apareix per la influència de la vida de l'autor, que després d'un fracàs amorós es queda definitivament amb la seva mare. Per altre banda trobem l'amor possessiu del Marçal a Maria Rosa, que en molts moments parla d'ella com si la tingués en propietat. També mostra un desig sadomasoquista cap a ella, al preferir que el rebregui com a la roba que està rentant abans que un petó o una abraçada. L'amor d'ella cap a ell també és possessiu en alguns moments, sent una atracció molt forta cap a el Marçal.