L'autora
Maria
Àngels Anglada va ser una autora de mitjans del segle xx, que va
escriure durant la postguerra espanyola. Nascuda a Vic, va estudiar
filologia clàssica a Barcelona i va començar la seva carrera com a
escriptora d'articles per a diaris i revistes. Més endavant va
escriure poesia i després va començar amb la novel·la. Ella es
definia a si mateixa com una poeta que escriu novel·les, la qual
cosa ens diu molt de com són les seves obres, carregades d'un
llenguatge ric i cuidat. A més a més, era una dona que escrivia a
favor dels justos, va fer algunes novel·les de denuncia social, com
“El violí d'Auschwitz”, sobre l'extermini jueu, o “Quadern
d'Aram”, que tracta del genocidi del poble armeni per part dels
turcs. Pel que fa a aquesta darrera obre, va ser la seva proximitat
al món grec, entre d'altres coses, el que la va portar a escriure
sobre Armènia, que,igual que Grècia en el seu dia, es va trobar en
mans dels turcs.
Argument
Quadern
d'Aram és una novel·la situada en un context real, el genocidi del
poble armeni de 1915, pel qual molts d'ells van ser assassinats i
d'altres, com els protagonistes, es van haver d'exiliar.
Els
protagonistes d'una aventura fictícia narren a través d'un diari,
que suposadament l'autora va trobar en el seu viatge a Rodes, tot
allò que els ha tocat viure des que van marxar de casa seva a fer
pelegrinatge fins que van acabar a l'exili i sense família per culpa
'un genocidi que no esperaven. Els protagonistes són una mare i un
fill, Marik i Aram, que perden a la seva família i es veuen obligats
a marxar a Marsella. Durant el seu viatge s'assabenten de la mort
dels seus familiars, Vehé, el pare d'Aram. Un poeta enamorat
d'Armènia que és assassinat juntament amb altres intel·lectuals.
També les dues filles petites i l'àvia moren en mans turques.
Espais
Tot
comença a Armènia, on Marik i Aram marxen de casa seva per fer un
pelegrinatge. Al començar la repressió turca, marxen a Grècia, on
Aram coneix a uns pescadors de corall i s'uneix a la seva tripulació.
Juntament amb ells, Aram i Marik marxen a Marsella, França, on ella
finalment podrà intentar refer la seva vida amb un altre home
després de molt temps. Aram anirà a l'illa de Simi amb la família
del seu amic Iorgos, un dels seus companys de feina, i allà
coneixerà a la germana d'aquest, amb la que s'acabarà casant.
Apareix també el poble pescador de Cadaqués, a on va a parar la
família Kondos, una família que realment va estar a Cadaqués
pescant corall i que l'autora introdueix per donar realisme als fets
i fer-los més propers a casa nostra.
Temps
Al
començar el llibre, Aram té uns 15 anys. Només és un nen que es
veu envoltat d'uns fets terribles, la qual cosa el fa créixer i
madurar de cop. Al acabar la novel·la, el protagonista s'ha casat,
per tant poden haver passat aproximadament uns deu anys.
Veus
narratives
A
l'obre hi apareixen moltes veus narratives que ens permeten conèixer
els fets des de punts de vista diferents. En primer lloc, la de
l'autora al primer capítol, “Agama Stellio”, a l'epíleg i a la
nota. Dins el quadern hi apareixen principalment les veus d'Aram i
Marik, així com també la de testimonis del genocidi, la d'un antic
professor de Vehé en una carta de condol, etc.
Tipologies
textuals
Hi
ha també diferents tipologies textuals, sovint lligades a les
diferents veus narratives. Trobem una part de l'obra en forma de
dietari, dins el qual hi apareixen intercalats poemes de Daniel
Varujan, un poeta armeni que va inspirar el personatge de Vehé,
fragments de cançons, s'hi adjunten articles de diaris que parlen
sobre fets reals de la història dels armenis, una carta de condol a
Marik per part d'un antic professor del seu marit a Venècia,
testimonis del genocidi, un quadre cronològic on es detallen tots
els fets relacionats amb la tragèdia d'aquest poble, un epíleg, on
l'autora, encara dins la història fictícia d'Aram, dóna possibles
finals a la seva història, degut que no segueix escrivint al seu
quadern i una nota, on novament l'autora, ara des de fora de la
història, deixa clar que es tracta d'uns fets ficticis però
ambientats en un context totalment cert, dins d'una tragèdia que va
tenir lloc realment, i d'aquesta manera intenta donar especial ressò
als fets reals per tal de fer denuncia social.
Llenguatge
L'autora utilitza un
llenguatge simple i directe per tal d'arribar a tots els públics i
poder divulgar la història d'Armènia al màxim. Al mateix temps
però, ho fa d'una manera cuidada i sense oblidar la qualitat
estètica. Utilitza un llenguatge poètic que reflexa la seva
experiència anterior com a poeta i que fa de Quadern d'Aram una obra
molt més rica i agradable de llegir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario