QUADERN D’ARAM   de Maria Àngels Anglada

L’OBRA

Quadern d’Aram és una novel·la escrita per Maria Àngels Anglada. El llibre centra l’atenció en el poble d’Armènia. L’autora és sensible a la injustícia d’aquest país i denuncia en aquest llibre el que succeí en un moment determinat.

Maria Àngels Anglada connecta amb una poeta armeniana, la qual gràcies a ella pot escriure el llibre. Aquesta poeta li farà arribar les informacions per contactar amb el gran poeta Daniel Varujan, a partir d’aquests elements aprofita per denunciar uns fets injustos que van succeí en el país.

SOBRE L’AUTORA

Maria Àngels Anglada, neix a la plana de Vic a la segona meitat del s.XX. Es descriu com “una poeta que escriu novel·les”, comença escrivint poesia i després escriu novel·les. Anglada va estudiar filologia clàssica a Barcelona. El món grec l’apassiona fins al punt que fa un viatge amb la seva filla a l’illa de Rodes (Grècia) l’any 1996, any que propicia que escrivís Quadern d’Aram.

EL GENOCIDI ARMÈNI

L’armeni, a causa del seu talent i de la seva superior habilitat comercial, gaudeix d’evidents avantatges damunt dels turcs pel que fa als negocis, al conreu de la terra, als afers bancaris i a les comissions. D’aquí que, mentre el turc s’empobreix dia a dia, aquest acumuli constantment diners. Aquesta és l’explicació de per què l’armeni és l’home més odiat d’Orient, i en alguns casos no sense raó. Si la Porta (el govern turc) considera necessari acabar amb les insurreccions armènies fent ús de tots els mitjans al seu abast per tal d’impedir la seva repetició, el que ha passat (el genocidi del poble armeni) no és <<assassinat>> ni <<atrocitat>> sinó una simple mesura de caràcter justificat i necessari.

ESTRUCTURA DE L’OBRA

Quadern d’Aram s’inicia amb una <<Reconeixença>>, hi segueix un mapa de la zona en la qual es desenvolupa l’acció, la llenca de terra entre la mar Negra i mar Mediterrània que abasta tot el territori habitat pels armenis, on s’assenyalen els indrets de les matances i de les deportacions massives d’armenis. La novel·la consta de set capítols, un epíleg, una nota i un quadre cronològic. L’acció de la novel·la conclou veritablement amb l’epíleg, però l’autora va considera que havia de donar més informació al lector i situar els fets que es relaten dins de la història, per això confegeix una cronologia final, que divideix en dos apartats: “Alguns antecedents històrics” i “Genocidi dels armenis”. En la nota que precedeix la cronologia, Anglada ofereix més dades per contextualitzar la novel·la, que s’afegeixen a les que ens mostra el primer capítol.

VEUS NARRATIVES

La veu narrativa de Maria Àngels Anglada, ens parla en els dos primers capítols, al tercer i el quart és Aram qui parla -escriu- per mitjà de les pàgines del seu diari, el capítol cinquè dóna veu a la mare, Marik, i Aram la torna a prendre en el capítol sisè, per tornar a passar-la a Marik a l’inici del capítol setè, a dos testimonis: un turc, un armeni, i a la veu narrativa, que conclou la novel·la en l’epíleg, en un conjunt completament cíclic.

El primer capítol podria haver estat també una mena de pròleg. Anglada, ens hi explica la gènesi de la novel·la i algunes claus per a la seva comprensió, que podem resumir en les següents: un viatge a Rodes amb escala a Atenes, la poesia de Ran Nazariantz, de Daniel Varujan i els dos volumets de poesia armènia traduïda al francès, comprats a Atenes durant l’esmentat viatge; el carnet del coraller grec Kondos de Cadaqués; el drac de Rodes trobat a Cadaqués, i la coneixença de l’hel·lenista armènia Maria Ohannesian.

ESPAI DE LA NOVEL·LA

Primerament a Armènia, i seguidament Grècia, França (Marsella), Illa de Simi i finalment a Catalunya (Cadaqués).

EL LLENGUATGE

Maria Àngels Anglada usa un estil depurat i contingut però amarat al lirisme. La seva prosa flueix com l’aigua d’una font, sense entrebancs, amb senzillesa i amb aparent facilitat. Anglada va voler deixar la seva veu a aquells que no en tenien o a aquells a qui s’havia prohibit. Per això la seva veu havia de ser una veu clara i afermada, com la dels avantpassats, de Verdaguer, d’Homer, de Safo, d’Horaci, de Dant.

PERSONATGES

Aram: noi de 15 anys, atrevit, capaç d’enfrontar-se a la dificultat. Té un gran esperit de supervivència, és valent i lluitador. Personatge que a pesar de les dificultats se’n surt i tira endavant. Veiem la seva evolució al llarg de la novel·la.

Marik: és una dona que sent una tristesa constant. Refà la seva vida a pesar de totes les penúries, és una dona lluitadora.

Vahé: és el reflex de Daniel Varujan, l’autora fa que tingui certes similituds i característiques del gran poeta armeni. Vahé és un home que estima el seu país i que lluita fins al final.