Joan Maragall,
autor modernista nascut a mitjans del segle XIX al sí d'una família benestant
per la qual cosa va poder pagar els estudis universitaris llicenciant-se en
dret, a més va completar la seva formació acadèmica amb l'estudi de diverses
llengües europees, fe que és molt important perquè gràcies aquest coneixement
va poder entrar en contacte amb els corrents de pensament europeus, marcant el
seu punt de vista com a crític assagista i poeta, on podem veure que és
clarament influenciat per la filosofia de Nietzsche, la qual va introduir a
Espanya gràcies al seu gran labor com a traductor.
Cal dir que va ser
un gran pensador català, amb molt de criteri, respectat i escoltat pel poble de
Catalunya.
En l'àmbit de la
poesia veiem com són molt presents els temes de la natura i de les tradicions
en els poemes de Maragall, que destaca per la seva modernitat a l'hora
d'escriure i per ser el poeta de la paraula viva, escrivint amb les paraules
tal i com li surten fruit de la inspiració.
Llenguatge
Pel que fa al tema
lingüístic veiem com el llenguatge utilitzat per Joan Maragall flueix
transparent com una deu d'aigua, sense entrebancs per poder arribar a tothom. A
més cal recordar que Joan Maragall va ser el poeta pioner en l'art de la
paraula viva, escrivint els poemes amb les paraules tal i com li surten fruit
de la inspiració, sense retocs.
Mètrica
Joan Maragall
destaca per la seva modernitat en el tractament de la mètrica perquè trenca amb
els esquemes mètric clàssics, doncs en la poesia de Maragall trobem versos molt
variats ja que el que intenta fer el poeta és que la forma mètrica recolzi el
contingut del poema.
Parts
- Visions
Primera
part del llibre, dedicada a personalitats de l'època que actuen de forma
pecaminosa, per tant en aquests poemes es discuteix la salvació d'aquests
personatges. Destaca per la llarga extensió dels poemes. Està composta per cinc
poemes.
- Intermezzo
Segona
part del llibre, se centra en el pas del temps, el cicle vital, i per tant
podem veure com està fortament influenciada pel vitalisme de Nietzsche, ja que
es veu una contraposició de la vida i la mort sempre acabant amb la renaixença.
- Cants
Tercera
i última part del llibre. Aquesta part està dedicada a les tradicions i a la
ideologia catalanista. Es veu com s'exalten símbols patriòtics com la senyera i
la sardana entre d'altres, destacant la cultura catalana. Es una part que té
vitalisme nietzschià però a més conté un fort racionalisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario