JOAN MARAGALL

VIDAJoan Maragall (Barcelona, 1860-1911). Conegut popularment com a poeta, crític, també és autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions. D'esperit romàntic i partícip del moviment modernista, va exposar la seva teoria poètica al discurs L'Elogi de la Paraula, en el qual deia que els poetes són uns enamorats del món i que tenen una gran estimació ètica de la vida, que és una realitat superior. 

Va fer una defensa de l'espontaneïtat i de la recerca de la simplicitat i arribà a desenvolupar la en aquest discurs. Aquesta concepció de la vida, influencia filosòfica de Nietzsche, quedava compensada per Goethe i per les creences cristianes. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com: Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Va ser proclamat mestre en "Gai Saber" (1904) i va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

VISIONS I CANTS

Les VISIONS són cinc poemes sobre cinc llegendes catalanes (tres personatges fantàstics i dos històrics): El mal caçador, Joan Garí, El comte Arnau, L'estimada de don Jaume (el rei Jaume I), i La fi d'en Serrallonga (el bandoler). Parla del passat de Catalunya. Els poemes intenten presentar el tarannà català , per oposició del castellà i estan influïts per Nietzsche i el seu vitalisme individualista.

INTERMEZZO són catorze poemes de diversos temes, i està en un cos de lletra més petit. Són poemes dedicats a verges i sants, a festes, el cicle vital, a la natura ,a la dona i experiències del present del poeta.

Els CANTS són vuit poemes, d'exaltació patriòtica catalana (la sardana, la senyera, els joves) o de reprovació a Espanya pel desastre del 98 (pèrdua de Cuba i les Filipines), amb una proposta de regeneració optimista al final (Els adéus, Oda a Espanya i Cant del retorn). Parla del futur i té propostes d'acció. Els cants són vitalistes, presenten el "nosaltres" i mostren un autor de cara a la col·lectivitat.

• Les Visions parlen del passat, dels mites i llegendes catalans.
• Intermezzo representa el present.
• Els Cants parlen del futur i presenten propostes d'acció. 

EL LLENGUATGE

Maragall és el poeta de la "paraula viva" que s'oposa a les paraules vanes. Són paraules amb una forta espontaneïtat de la sinceritat i connectada amb el parlar popular, amb el català que ara es parla. El llenguatge que usa el poeta és modern i fàcil d’entendre sense cap entrebanc.

FILOSOFIA DE NIETZSCHE

Maragall introdueix Nietzsche i la seva filosofia vitalista.

1. La filosofia de Nietzsche oposa, a una societat dèbil i obedient, la ideologia del superhome, que imposa la seva voluntat per gaudir de la vida i els seus plaers, sotmetent, si cal, aquesta societat.

2. Els atemptats i les crisis són, per Maragall, una mostra d'aquesta societat dèbil, i que cal canviar les coses. En poemes com "Excelsior" rebutja l'immobilisme ideològic i proclama el moviment continu, el modernisme.

3. A Visions i Cants, Nietzsche està present en el vitalisme dels personatges de les Visions, especialment en el Comte Arnau, i en tots els Cants, especialment els 3 de guerra i el Cant de novembre.