L'autora
Maria Àngels Anglada va
ser una autora del segle XX que va cultivar diversos gèneres
literaris com la poesia, la narrativa i l'assaig, S'autodefinia com
“una poeta que escriu novel·les”.
Aquesta va estudiar
filologia clàssica, fet que va influir en la seva obra.
La inspiració
Anglada
va escriure aquesta novel·la inspirada en un viatge que va fer a
l'illa grega de Rodes, on va entrar en contacte amb la cultura
armènia. A més, la redacció de Quadern d'Aram
també va estar inspirada per un film que l'autora havia vist,
titulat Mare, on també
es parlava del sofriment del poble armeni.
La
intenció
L'obra va ser escrita amb la intenció de recordar els justos, donant
veu a tots aquells que van ser oprimit pels turcs. Anglada el que vol
és que aquest tràgic genocidi que es va fer sobre el poble armeni
no quedi en l'oblit, perquè és un terrible fet injustificable que
va destruir moltes vides.
La
tipologia textual i les veus narratives
Aquesta és una novel·la molt rica amb tipologies textuals, hi podem
veure trossos narratius en forma de dietari, poemes (com els que
l'autora introdueix del gran poeta armeni Daniel Varujan), cartes,
articles de diari... A partir d'aquests diferents tipus de textos es
van introduint les diverses veus narratives de l'obra (com la veu
d'Aram, de Marika i la de la pròpia autora), les que aporten el seu
punt de vista dels tràgics fets.
Aquesta gran varietat de tipologies textuals i veus narratives són
les que donen un ritme fluid i una gran versemblança a l'obra.
Estructura
Anglada dóna una
estructura molt complexa a la novel·la, consta de les següents
parts: reconeixença, dietari (de vuit parts), un epíleg (l'autora
ens conclou la història donant la seva pròpia opinió), una nota
(on s'explica la seva motivació per escriure la història) i un
quadre cronològic i un mapa (que serveixen per situar-nos en el
context, perquè són fets llunyans al nostre país).
El llenguatge
Maria
Àngels Anglada usa un estil depurat, contingut, però amarat de
lirisme. La seva prosa flueix transparent com una deu d'aigua, sense
entrebancs, amb una aparent senzillesa. Darrere d'això hi ha un gran
treball estilístic perquè l'autora el que vol és poder arribar a
tots els públics independentment de quina sigui la seva edat o
formació.
Sovint
el llenguatge està marcat pels sentiments dels personatges, que
transmeten la seva profunda pena però alhora un gran sentiment de
superació que els empeny a sobreviure malgrat totes les dificultats
sofertes.
Anglada
dóna als seus personatges un llenguatge dolça però al mateix temps
ferm.
Personatges
Aram:
és un dels protagonistes . Veiem la seva gran evolució al llarg de
la novel·la, ja que comença sent un preadolescent i acaba sent
adult a punt de casar-se. Inicia el dietari a través del que
coneixerem la història, però a vegades el deixa a la seva mare tot
i que ell i continua escrivint de vegades. És un noi amb un gran
esperit de superació, tot i que està molt marcat per la situació
que li toca viure, les seves ganes refer la seva vida mai obliden del
tot el dolor que sent al haver perdut la seva àvia, les dues
germanes i el seu pare (Vahé).
Marik:
mare d'Aram i muller del difunt Vahé. Escriu al quadern quan el seu
fill li deixa perquè ell no té temps per fer-ho. Introdueix un to
de veu molt trist, amb un fort dolor tot i ser dolça. Té un gran
esperit de superació, aconsegueix superar la mort de la seva
família, tot i que passa molt de temps plorant en silenci la dura
pena que sent, i es casa per segona vegada.
Cal
destacar també a Vahé, que es recordat com un dels millors poetes
armenis, perquè sentia una gran passió per la seva terra, fet que
va fer que els turcs l'assassinessin a sang freda. I també destacar
en Iorgos, personatge que ajuda a Aram i li proporciona feina, a més
de ser el seu futur cunyat.
Els espais
L'obra
se situa en diversos espais. Comença a Armènia, on s'explica la
fugida que fan Aram i la seva mare en companyia de la família d'un
cosí de la mare per arribar a la frontera del país que hi ha amb
Rússia, continua a Grècia on Aram i Marik i passen una temporada,
és on Aram coneix a la família de corallers d'en Iorgos, avança
fins a Marsella on els dos protagonistes s'estableixen definitivament
(lloc on la mare es casa amb el pare Mesrov), l'illa de Simi on Aram
coneix la seva promesa que és la germana d'en Iorgos, i per últim a
Cadaqués, vil·la on es creu que s'hi establiria la família dels
kondos (família de Iorgos).
No hay comentarios:
Publicar un comentario