L’autor
Màrius Torres, autor nascut a principis de segle XX i que
forma part de la generació sacrificada. Va morir a l’edat de trenta-dos anys,
en un sanatori de Barcelona on va estar ingressat durant els deu últims anys de
la seva vida a causa d’haver contret tuberculosi, cosa que el va fer allunyar
de la seva professió inicial, la medicina, per tant els coneixements que tenia
van fer que acceptés que no hi havia cura per a la malaltia, fet que es veu en
els seus poemes on hi ha un t esperançador i gens malenconiós al presentar que
amb la mort no s’acaba tot, cosa que ens fa parlar de la carència espiritista
de l’autor.
La vocació
Torres tenia vocació per a la literatura ja que quan era
jove participava escrivint articles en les revistes de la zona, i en la seva estància
al sanatori va començar a escriure poemes, els quals serien publicats anys més
tard a l’exili per un amic de l’autor.
La música
En els seus poemes hi trobem molts elements relacionats
amb la música, introduïts per la seva família, la qual el va haver de deixar
sol al sanatori quan van haver d’exiliar-se per culpa de la guerra civil.
Llenguatge
Màrius Torres utilitza un vocabulari clar i entenedor,
que arriba amb certa facilitat al no presentar massa complicacions, és directe
i sense floritures.
Cal destacar que Torres es va veure bastant influït per
la poesia de Maragall al presentar una sòlida unió entre forma i contingut en
els seus poemes.
La conclusió
Màrius Torres va fer una poesia allunyada de la tristesa
que l’acompanyava plasmant un sentiment d’esperança en la seva obra, una
esperança de caire vitalista centrada en el més enllà que remarcava que amb la
mort no s’acaba tot, al llarg de poemes on innovava amb la mètrica i la forma
per fer que estiguessin en ple equilibri harmoniós, fet que el va conduir a fer
una poesia plena de sentiment marcada per la realitat que li va tocar viure
formant part de la generació sacrificada.
El títol de l’obra
Podem relacionar la majoria de poemes del llibre amb el
títol Com un foc invisible... el qual
presenta una energia que passa desapercebuda i no es veu a simple vista, com en
la majoria de poesies. Parla de l‘esperança, una esperança relacionada amb el
més enllà, ja que l’autor tenia acceptada la seva malaltia i sabia que aquesta
l’estava portant cap a la mort, per això ell ho va acceptar i va escriure
pensant amb un més enllà (concepció espiritista)
No hay comentarios:
Publicar un comentario