Contextualització
Màrius
Torres és un autor català de la 1a meitat del segle XX. Seguint els
passos del seu avi i el seu pare, va convertir-se en metge, però
malauradament va haver d'abandonar la seva prometedora carrera en
contraure la tuberculosi. Això el va obligar a ingressar al sanatori
de Puig d'Olena, on va quedar-se fins la seva mort, als 32 anys,
mentre la seva família s'havia vist obligada a exiliar-se a causa de
la Guerra Civil. Allà, Màrius, que ja havia escrit alguns
articles, va començar a escriure poesia. Una poesia marcada pels
seus fets vitals. Amb referències a la música, que l'acompanyava
des de petit, a la vida i la mort, amb la qual estava familiaritzat
degut a les creences de la seva família en el més enllà, i també
per la Guerra Civil espanyola, causant de la destrucció del país i
de la solitud del poeta. Al sanatori va conèixer a Mercè Figueres,
la única companyia que va tenir en aquells anys i la qual va
inspirar alguns dels poemes. La seva obra no va ser publicada en
vida, sinó que va ser Joan Sales, amic de Torres, qui des de l'exili
a Mèxic va publicar per primera vegada els seus poemes als anys 50.
Característiques
de la poesia de Màrius Torres
La forma de les seves poesies és
molt significativa, va relacionada amb el que es vol explicar.
Element fruit de la influència de Joan Maragall.
Tot i les seves circumstàncies, la
visió de Màrius de la malaltia i la mort era optimista, se'n feia
càrrec i ho assumia. Les seves poesies són tristes però
esperançadores. Tracta el tema de la mort amb optimisme, vitalitat i
naturalitat, de manera esperançada.
Un recurs literari recurrent en les
seves poesies és l'analogia, per tal d'explicar tot allò que ens
vol fer arribar. Consisteix en buscar un referent d'allò que es vol
dir per mitjà d'una comparació o un camp semàntic semblant.
Hi ha recurrència d'esperits i
àngels.
No hay comentarios:
Publicar un comentario